Sant Cebrià i Bell-lloc

Visita a dues de les ermites de la Vall del Llémena

Es tracte d’una curta excursió molt agradable que ens durà fins l’ermita de Santa Cebrià, i posteriorment a la Bell Lloc

Sortim de la casa de turisme rural el Mas del Moli, en direcció al poble, un cop travessat  el pont que travessa la riera del Llémena, girar a la dreta pel camí que va paral·lel al riu i que ens dura fins la zona de lleure anomenada La Planta, a continuació cal creuar la carretera per agafar el camí que ens portarà fins l’ermita.

Distancia : 2,3 km (anar)
Altura max. : 466 m.
Desnivell acum. :  200 m.
Temps : 1:30 hores amb aturades

Història 

L’ermita de Sant Cebrià

L’ermita de Sant Cebrià, és un petita ermita romànica del segle XII que es troba situada damunt un turó d’uns 477 m que hi ha a Sant Esteve de Llémena.

S’hi arriba a peu per un caminet preciós enmig del bosc, des d’on es veuen unes vistes de la serra de Finestres a l’esquerra, el poble de Sant Esteve, la muntanya de les Carreres, i les muntanyes del Rocacorba, Rocafesa i la Barroca, a la dreta.

Sant Cebrià de Cartago, era un bisbe nascut a Tasci Cecili Ciprià (una regió de Cartago) el 14 de setembre de 258. Va morir màrtir durant la persecució cristiana de Valerià. I les comarques gironines li són força devotes, sobretot pel què fa a les Gavarres, l’Empordà, el Pla de l’Estany i la Garrotxa. D’aquí que s’erigís una capella a la seva dedicació.

Camí d’accés pel bosc

El temple és una construcció petita de pedra d’una sola nau de volta, amb un absis semicircular. Conserva encara el sostre. S’hi accedeix per unes escales que condueixen a la façana principal, on una porta d’arc de mig punt ens dóna la benvinguda. Damunt la mateixa façana de la porta, hi ha el campanar d’espadanya amb doble obertura.

Les notícies històriques sobre aquesta capella són molt escasses. Francesc Montsalvatge i Fossas esmenta en el seu llibre Nomenclator Histórico, que a la capella, sufragània de la parròquia de St.Esteve, a principis del segle XX encara s’hi realitzaven dos o tres oficis anuals. Però ara està abandonada. L’ermita tenia edificacions annexes, que actualment també estan abandonades.
A pocs metres de la capella, darrera l’absis, hi ha una roca emblemàtica alta i rodona, on pels voltants de la diada s’hi penja cada any una senyera en honor seu (recordem que va néixer el 14 de setembre i la seva festivitat és el 16, malgrat que amb el temps, la tradició se l’hagi apropiat la diada de l’11 de setembre), i es pot veure onejant des de tots els punts del poble.
Com anècdota d’aquesta pedra emblemàtica, es diu que en temps d’aiguats, la gent mirava amb ànsia la pedra, perquè no fos cas que s’esllavissés!

La capella de Bell-lloc de Llémena

Al sur de Sant Cebrià, just a un turó al costat més petit, d’uns 460 m, es troba la capella de Bell-lloc de Llémena des d’on s’hi pot accedir també exclusivament a peu.

Aquesta capella sí que la trobem documentada l’any 1271, tot i que l’edifici actual és d’una reforma posterior del segle XVI. També sufragània de la parròquia de St. Esteve, s’hi venerava una imatge de la Mare de Déu d’entre els segles XV i XVI, d’alabastre policromat, que es diu que la va trobar un pastor en una cova (com gairebé totes les llegendes de troballes de Verges). I s’hi feia un aplec fins al 1er terç del segle XX, on s’hi cantaven els seus goigs:

*Vetlleu nostre benestar  *en eix cambril posada  *Sigueu nostra protectora

*de Bell-lloc anomenada

Malauradament en ruïna, és una petita construcció gairebé bessona a la de Sant Cebrià. S’hi accedeix per una porta d’arc de mig punt dovellada igual, també té una sola nau amb un absis semicircular, l’accés al qual es fa des de dos graons de pedra sorrenca.

Tenia una teulada a dues vessants. El campanar també és d’espadanya de doble obertura, sobre la façana principal. L’única diferència amb la de Sant Cebrià, és el petit rosetó que hi ha damunt la porta d’accés i sota el campanar de la façana.

Del sostre de la nau, actualment esfondrat (igual que el cor malgrat que, tot i això, conserva l’escala d’accés), encara es poden apreciar les empremtes d’una antiga volta de rajols.

La resta, llevat de la volta de de l’absis i els murs que encara queden dempeus gràcies a quatre contraforts exteriors que els aguanten, ha desaparegut, i presenta greus esquerdes que amenacen la seva integritat.

Una veritable pèrdua de la Vall de Llémena, de la Història i el Patrimoni Arquitectònic Local del Poble de Sant Esteve de Llémena.